Seccions

Coneixement 

Banc de coneixement

Banc de Coneixement Empresarial



- Enrere
Josep Maria Valero | tutor de Start-up Catalonia

Valero: "Els fracassos d'avui poden ser oportunitats futures"

Entrevista
Font: ACCIÓ
25-11-2015
1740 visites
En Josep Maria Valero és un professional del camp de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions que desenvolupa, des de fa més de 15 anys, la seva carrera professional en un entorn multinacional com Nestlé, S.A. Sempre ha estat molt implicat amb l'ecosistema emprenedor a Barcelona, on col·labora com a mentor de start-ups i projectes d'Internet. A més, és cofundador i director de l'associació Barcelona Loves Entrepreneurs, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu contribuir a posicionar Barcelona com un dels ecosistemes emprenedors de referència d'Europa.
Start-Up Catalonia és el soci de creixement de les start-ups catalanes. Et proposa l'acompanyament expert en les primeres etapes de vida amb un equip d'experts (emprenedors d'èxit, assessors especialitzats, mentors) i amb la intenció d'afavorir i fer créixer les start-ups seleccionades a través de dos plans: el Pla Embarca i el Pla Esprint.

Josep Maria Valero

Josep Maria Valero, tutor de Start-up Catalonia

Com veus l’ecosistema emprenedor de Catalunya?

Comptem amb els ingredients necessaris ja preparats i d’alta qualitat per tenir un ecosistema de referència europeu. L’entorn social i cultural és ideal, la màgia de Barcelona ajuda moltíssim i el clima que tenim ho fa encara més evident.


Estem treballant en la bona direcció?


Ens situen ja darrere de ciutats com París, Londres o Berlín. Això és molt simptomàtic que ho estem fent bé. Però no ens refiem, perquè queda camí per recórrer i, sobretot, decisions a prendre.

 

És possible detectar els emprenedors que tindran èxit?

L’èxit és complicat de mesurar. No crec que hi hagi una formula màgica per detectar-los, però sempre que identifico un equip que tracta de desenvolupar un projecte que cobreix una necessitat del mercat i tenen definides una sèrie de mètriques i objectius, aquest probablement es tracti d’un projecte amb moltes més possibilitats d’èxit en la seva execució. Això, en general, indica una feina prèvia i una implicació de l’equip.

 

Les acceleradores t’ajuden a identificar-les, no? 

Tenir acceleradores, i segons quines encara més, és un símptoma molt bo que Barcelona està ben posicionada. Amb tota la feina que fan per accelerar projectes, realment et faciliten la tasca d’identificació de projectes força interessants i on invertir.

 

Als EUA es tolera el fracàs. El normalitzen. Aquí es tolera el fracàs?

Clarament no i, en aquest aspecte, ens queda molt per aprendre de la cultura anglosaxona. Allà el fracàs s’interpreta com una part de l’aprenentatge i es valora d’una forma positiva l’experiència i la capacitat de reinvenció, Però aquí som llatins i la nostra cultura penalitza socialment el fracàs. Sovint pot ser un estigma que pots portar durant la teva carrera i un pes que pot ser determinant a l‘hora de començar un altre projecte.

 

"Hi ha moltes oportunitats en la utilització de tecnologies d’Internet of Things o del Big data"

 

Temes culturals. Però què hem de fer per no acomodar-nos a aquesta excusa?

Hem de treballar-ho des de les escoles i des de l'entorn familiar. Cal inculcar que els obstacles i els fracassos d’avui poden ser oportunitats futures.

 

Diguem un error típic que acostumes a veure.

 

La manca d’una formació adequada dels equips. Això implica que molts projectes, des del minut 1, estan predestinats al fracàs o bé a haver de fer grans esforços a posteriori per tal d’arreglar una situació inicial inestable.

 

 Els projectes es creen amb equips no adequats?

En molts casos m’atreveixo a dir que sí. Sobretot, destacaria els equips que estan formats amb perfils professionals molt similars, la no dedicació exclusiva al projecte de més d’un membre de l’equip i un altre cas potencialment problemàtic són els equips formats per membres que ho són simplement per ser amics, familiars o parelles dels fundadors.

 

Un clàssic. Aleshores tot són bones intencions...

Exacte, però els problemes acaben arribant. Potser trigaràs uns mesos o, en el millor dels casos, anys, però sempre arriben i resulta que no tenen cap pacte de socis que reguli la forma d’actuar dels membres de la start-up. I, és clar, com que eren tan amics han fet divisions a parts iguals. Error! La implicació i el rol que un juga s’ha de veure reflectit en el percentatge de l’empresa!

 

Arreglar aquestes situacions comporta gastar-se diners.

Els advocats deuen estar contents (riu). Però és normal equivocar-se. L’objectiu és que aquests errors tinguin el menor cost econòmic possible.

 

Actualment estàs en una multinacional (Nestlé) i ajudes emprenedors. Creus que les grans multinacionals han d’implicar-se en l’emprenedoria?

Aquí hi ha un camp molt gran per recórrer. Els processos d’innovació i d’adaptació dels models de negoci no són àgils en les multinacionals. I les tendències o els gustos dels consumidors van a una velocitat tremenda. Aquí és on les start-ups, en les quals en general el ‘time to market’ del seu producte o servei és molt menor i la innovació forma part del seu ADN, poden col·laborar amb les grans empreses.

 

Els avantatges es veuen clars. És un tema cultural que costi tant fer aquest matxing start-ups-corporates?

És una qüestió de temps que veiem que en podem treure profit les unes de les altres. O això espero!

 

Alguna tendència o mercat que tingui potencial en el futur proper?

Ara mateix, considero que hi ha diferents sectors molt interessants i amb llarg recorregut per crear una empresa. Podria anomenar salut, alimentació, fin-tech, projectes relacionats amb l’economia social, però on personalment penso que, ara per, ara hi ha moltes oportunitats, i poden ser el comú denominador de tots aquests projectes, és en la utilització de tecnologies d’Internet of Things o Big data.

 

Quins seran els reptes de futur per als emprenedors de demà?

La ‘comoditat’ tradicional s’ha acabat i el nou entorn és un repte, per al qual cal estar ben preparat per competir amb garanties. Caldrà impregnar-nos d’una mentalitat global, on el viure en un altre lloc diferent, utilitzar com a llengua de treball habitual una llengua que no és la nostra, tenir col·legues de diferents nacionalitats i cultures, o competir amb empreses amb molt de nivell d’altres llocs sigui el més habitual. Això no és senzill.

 

Vols compartir amb el lector alguna “cita motivadora” que l’inspiri?

Qualsevol que tingui a veure amb el treball i la seva execució com a garantia d’èxit, m’agrada. Una que especialment em motiva és la següent: ‘L’èxit no és per als qui pensen que poden fer alguna cosa, sinó per als qui la fan’.

 

La teva puntuació
Mitjana (1 Vot)